Vagi per endavant que hi ha gustos per tot i que he llegit critiques de tota mena i és cert que jo sóc incondicional de The Police, però nenes i nens…. ooooohhhh quin concert !!!!!

quasi bé dues hores per a aquests "puretas" encantadors i unes 20 cançons d´un repertori escullit per a contentar a tothom, quin detall.

vora 55000 erem en un estadi olimpic força plè, un muntatge de llums a l´escenari molt gran i simple però increiblement atraient i unes pantalles planes de tv que tenien una definició espectacular i ens permetien veure el trio (als que erem massa lluny) sota una lluna plena espectacular… tots els ingredients servits…

van començar tard esperant a munt de gent que entre setmana treballa (la nostra mitja d´edat allà era més aviat alta -sort de la Vivian que la baixava ) i era fora fent cúa en un trànsit caòtic, un altre detall…

la bogeria va esclatar quant van saltar a l´escenari en Copeland i els seus… per començar amb el inconfusible "Message in a bottle", genial, només ells 3 sense cap afegit, bateria, guitarra, baix i veu…. eren ells, increible.. plens de canes però amb moltissima energia.

van seguir 10 cançons que em van sorprendre ja que no son precisament de l´album de -grans èxits- (més detalls) "invisibe sun", "sincronicity II", "When the world is running down..."… alternades amb alguna molt popular "So Lonelly", "Don´t stand so close to me"…

la segona part, inclosos 3 visos (si, si, 3 !!!) va ser més amena per tothom, entre d´altres "Roxanne", "Every Little thing she does is magic", "Wrapped around your finger" (bufff aquí el Copeland es va marcan una percussió increible amb plats penjats, timbals…), "The Dododo…" (tothom la coneixia i la cantava)… en aquell moment van tocar "Can´t stand losing you" , bona, però just al mig d´aquesta… mare meva canvien el ritme, s´accelera i… "Reggatta de Blanc" deliri, apoteòsic (iooohhh ioooohhh ioooooiohhh…-guitarra- iooo hh ioooohhh ieeeeeiooohhh) em va arribar a posar la pel de gallina… i de cop tornada sense parar a l´anterior. bonissims !!!

es van despedir amb un parell de visos i un tercer molt enganxat al segon, "Every breath you take" , "Next to you", "Walking in your footsteps"… nostamal la duració per aquest granadets que no estan acostumats a rondar gaire temps ara mateix.

les cançons eren "diferents" de si heu escoltat algun disc, el ritme era canviat, els instruments limitats (felicitats), el sò no era cap meravella al aire lliure, però les ganes que jo els vaig trobar i amb el carinyo que jo els escoltava em va semblar una nit màgica, inoblidable, gràcies per NO haver intentat un concert d´estudi.

fins sempre "The Police".