Un nen para i és l'aranya.

L'aranya és sobre una linia sobre la que es pot moure.

La resta de nens o insectes es posen a un costat de la sala i quan es diu la paraula aranya han de passar a l'altre costat de la sala travessant la linia on està l'aranya. Ho han de fer tots a la vegada i han d'evitar que l'aranya els atrapi.

Quan un nen/insecte és atrapat passa a formar part de l'aranya. Els membres de l'aranya s'han d'afagar de la mà i deixar els extrems lliures de manera que cada cop hi ha menys espai per passar.

Quan ja no queda espai per passar o ja no hi ha insectes el joc s'acaba.

Si disposem de molt lloc, per exemple si podem jugar a l'aire lliure, o som molts millor jugar a la cadena . 

Continua llegint →

Aquest joc és igual que l'aranya però amb algunes diferències. 

El nen que comença la cadena es pot moure per tot l'espai.

La resta de nens es posen a un costat de l'espai on juguem i han d'anar passant a l'altre costat. Ho han de fer tots a la vegada i han d'evitar ser atrapats.

Quan un nen és atrapat passa a formar part de la cadena. Els membres de la cadena s'han d'afagar de la mà i deixar els extrems lliures.

El joc s'acaba quan ja no hi ha nens per ser atrapats.

Si disposem de poc lloc, o som pocs millor jugar a l'aranya .

Continua llegint →

Com es juga?

 Estem asseguts en una rotllana tancada i ben a prop els uns dels altres.

Comença un dient una paraula ben fluix a l'orella del company de manera que els altres no la sentin, aquest la repeteix a l'orella del seu company i així es va fent fins que torna a arribar al que havia començat. En aquest moment el que havia comançat diu en veu alta la paraula que havia dit i en ordre els altres van dient la paraula que els ha arribat.

Normalment la paraula inicial i la final no tenen res a veure. 

Continua llegint →

Continua llegint →

Aquest coc ens l'ha enviat la Laia, moltes gràcies per col·laborar 

A passar la corrent està molt bé .és un joc tranquil i de concentració, lateralitat…. i de fixar-se : 

Continua llegint →

Continua llegint →

Cara quin nom oi??

Segurament molts el recordeu i es tractava d´enxampar-se correns però amb variants:

És necessari, millor, jugar-lo al aire lliure i amb objectes ón un es pugui enfilar amb garanties (una cadira, un banc, un arbre, qualsevol lloc més elevat que el propi terra…)
Hi poden jugar molts, de fet quants més millor i així hi ha més possibilitats d´alternar-se.
Un, per sorteig, és l´encarregat d´agafar als altres que van d´un lloc alt a un altre a tota pressa… i quan s´hi arriba es crida "peste alta" i no et poden tocar. A qui l´agafin passa a parar. El joc s´acaba quan tots estem esgotats

També per fer-lo més amè és que es pot traçar un recorregut amb inici i final, per tant queda "salvat" qui arriba al final. Quan només queda un a dalt i un a baix s´acaba el joc i para el que ha quedat pujat a algún lloc, en la següent partida.

Anims que l´excerci és saludable !!!
Continua llegint →

Per a jugar a aquest joc és necessiten un mínim de dues persones, una para i l’altre juga. També és necessita una paret i una mica d’espai per a poder caminar.

Continua llegint →