Si us sóc sincer no sóc gran expert en obres teatrals ni de bon tros, doncs, podria ser un bon crític en la materia però sí que puc escriure unes linees per explicar-vos humilment el que em va provocar l´obra que vam anar a veure al Casino de Masnou ahir 26 de Maig 2007.
D´entrada us diré que anavem avisats per una de les actrius, l´Agnès la meva neboda, i no era el primer cop que teniem l´ocasió de veure-la actuar junt amb els seus companys del GAT (Grup d´Aficionats al Teatre del masnou). Anteriorment els haviem vist en una comèdia molt divertida, musical i amena, una precisament que ja representaven per “x” vegada i que ens va provocar forts riures.
I dic això perquè aquest cop tampoc, igual que en anteriors ocasions, no savia de quina obra es tractava (sé que diu poquet de la meva preparació teatral és clar), i en veure el “fullet” de cartellera que et donen junt amb l´entrada i llegir “La Corona d´Espines” vaig pensar “ai mare, això sembla una obra seria, seria i no veurem gaires valls ni riurem a cada instant i em sembla que no va gaire amb el meu estil d´obra però com que hi actúa l´Agnès i el GAT això ja paga la pena”.
A partir d´aquí rès havia d´ajudar… ni el mal aïllament dels sorolls exteriors (pluja inclosa), ni els antics i durs seients de la sala, ni algun mòvil descuidat que sòna, ni alguna apagada de llum… però, a mida que va passant l´obra i ara sí que ho repeteixo a consciència ” MARE MEVA !!! ” aquests actors d´aficionats tant sols en ténen el nom !!!!!
Quin ventall de registres de veu i sentiment, un bonissim ritme d´obra aturat 2 cops just a temps per descansar la ment uns instants i refer-se dels magnifics i alhora densos versos del Sagarra, una escenificació justa però acurada i un vestuari calcat a l´època que et situen magnificament.
Els actors? espectaculars, Cristina Gomila (Marta) broda el paper a la perfecció i t´emociona tant sols de seguir-la per l´escenari, l´Oriol Casals (Eudald) et lia amb els seus neguits it et fica dins la seva lluita interna, l´Agnès Busquets (Mariagneta) ,sent objectiu, t´omple de dramatisme d´adolescència i comparteixes amb ella la seva impotència, l´Albert Vidal (Bellpuig) realitza tant el seu rol que t´entren ganes de malaïr-lo per les barrabassades que els fa passar a tots. Els actors secundaris complementen genialment amb tocs d´aclariment de la trama i humor molt gratificant.
En definitva, una obra guiada amb gran destresa per tot l´equip tècnic i escenificada per uns majestuosos actors que pel fet de ser “aficionats” encara et meravellen més.
Només de pensar en memoritzar tots els versats textos d´aquesta bonissima peça d´en Sagarra en estones lliures m´entra una admiració inmensa i felicitat d´haver pogut veure aquesta obra.
Us la recomano.
Gabi.