Es tria una data assenyalada, com pot ser el cumpleanys d´alguna persona estimada, s’agafen uns pollastres dels que van picotejan pel terra, se’ls prepara cuinant-los amb força carinyo. Per un altre costat s’han d´anar a pescar (encara que sigui al mercat) uns bons escamarlans, d’aquells que ja no en queden, i ajuntar-los amb el pollastre cuit per que facin una miqueta de xup-xup.

Tot això es guarda a la nevera un parell de dies perquè els sabors es vagin agermanant i aparegui, com per art d’encantament, un tercer sabor, el propi del pollastre amb escamarlans, que no es de pollastre ni d’escamarlans, sinó que … en podriem dir ….., ja està, ja ho tinc, gust de pollarlans, fantàstic, quasi diví.
I l’artista del plat es na Marta, així que si voleu la recepta li demaneu a ella que segurament podrà ser mes explícita que jo que no el vaig cuinar però si que m’el vaig menjar.