El diumenge 23 de setembre es va celebrar la 6ª caminada popular per la Serralada Litoral. Era una caminada organitzada pel Club Excursionista de Teià (el CET) de caire no competitiu i d’uns 12,5Km de recorregut aproximadament.

La caminada començava a La Unió de Teià i anava cap al cementiri, a partir d’aquest moment ens vam introduir dins el bosc i després d’unes quantes pujades i baixades vam arribar a Premià de Dalt. La veritat és que aquesta part del recorregut va ser una passada. Mai no m’hagués imaginat que just aquí, la muntanya que veiem cada dia tingués alguns racons com els que vam passar, per exemple, hi havia una roca amb dos pins posats just a sobre que eren una passada.

Un cop travessat el poble de Premià de Dalt vam seguir cap al santuari de la Mare de Déu de la Cisa on hi havia el primer avituallament, la veritat és que es va agrair una mica d’aigua i xocolata, reconec que la coca va ser pura gula però és que feia una pinta….

A partir d’aquest moment va començar potser la part més dura de tot el recorregut però a la vegada amb unes vistes increïbles de tot el maresme sud i del barcelonès, es veia des de Mataró fins a Barcelona ciutat. Vam anar pujant i pujant fins a l’alçada de Vilassar de Dalt aquest cop, però, sense entrar al poble. Hi va haver un moment que va donar la sensació d’haver fet el cim perquè després d’una pujada, al final estàvem a dalt de tot amb Mataró a un costat i Barcelona a l’altre però ho veiem tot a la vegada, una passada.

Després del segon avituallament la cosa ja va ser més lleugera, baixada, pla, i algunes remuntades però ja petites. Un passeig molt agradable per dins del bosc fins a Teià.

Una cosa que ens va sorprendre, pel que comentàvem, que tenim la muntanya a un cop de pedra però no n’hem gaudit mai, és la vegetació que hi vam trobar. Quan te la mires de lluny suposes que tot serà bàsicament pi i en canvi quan hi ets, jo bàsicament vaig veure romaní i molt cactus, això si que em va sorprendre.

En tornar a ser a Teià, com era de rigor, una botifarrada per recuperar les forces i cap a casa a fer la bacaineta.

Des d’aquí aprofito per felicitar l’organització. Tota la caminada estava molt ben indicada i allí on hi havia un trencall que pogués portar a confusió hi havia algú per indicar-te per on anar, a part el recorregut escollit a mi em va agradar molt i el tracte amb la gent excel·lent, per tot això, MOLTES FELICITATS!!!!!

Algunes fotos:

La Sortida, al fons Teià.

Molta estona en filera.

Pins i vegetació increible

Moments durs… de pujada.

Pel casc antic de Premià

Posant per la foto i de pàs…. recuperant l´alè.

Arribada a Teià un altre cop.

Butifarrada amb es amics.